aisiṉ2

Retour 

adj.

a. a. (de) 'près (de), proche (de)'

JRudP 5‑1,40: Me don [c.‑à‑d. Dieus] poder, qe·l cor eu n'ai, / Q'en breu veia l'amor de loing / Veraiamen en locs aizis, / Si qe la cambra e·l jardis / Mi resembles totz temps palatz

GirRoussH 9603: La contesse levet cant soirs fun prins. / Ataïns pres lo cerge, qui·n fu aizins; / Devalat denant lui per graz marbrins.

GirRoussHo 1820: E parti de so renc, ditz sos latis: / «A i vassal contra altre que sia aisis?» / Lo ducs Gui de Peitiers er sos vesis.

GirRoussHo 8561: La comtessa levet quant sers fon pris; / Ataïs pres lo cire que fo aisis, / Devalet denan lies per gras marbris.

b. a. a alc. '[sens temporel] proche de qn'

PCorbOrozLírRel 44,56: car perdutz es qui sonelha, / que la mortz l'es trop vezina [var. aizina]

c. a. a 'accessible à, qui peut être obtenu par'

PCorbOrozLírRel 44,60: Don', espoza, filh' e mayre: / manda·l filh e prega·l payre, / ab l'espos parl' e consselha / com merces nos si' ayzina.